Via Chalamanch descobresc el manifest de Com ser creatiu d'en Hugh MacLeod.
Jo em qued amb aquest punt:
El mèrit es pot comprar, la passió no.
Els altres tampoc tenen desperdici.
I a més hi afegiria un altre element "la il.lusió", amb tots els seus sentits i significats.
divendres, de juny 27, 2008
diumenge, de juny 08, 2008
La identitat digital d'un president
Via Toni Roig vaig descobrir que el president de les Illes Balears, Francesc Antich, té un bloc, i l'actualitza gairebé a diari.
M'agrada que el president del territori on visc tengui un bloc, i l'actualitzi, perquè és una manera de sentir el president més a prop. Fins ara la imatge que tenia d'ell només me l'havia formada pel que sortia en els mitjans de comunicació. El dia que li vam fer una visita guiada a l'exposició sobre identitat digital, el vaig trobar més "amigable" (és una metàfora, eh) que el que projecten els mitjans de comunicació. El fet que quan em preocupi un tema pugui anar al seu bloc a meam si n'ha parlat i em permeti deixar-hi un comentari amb la meva opinió, encara que sigui moderat, fa que em doni la sensació que al manco ha llegit el que em preocupava. No vol dir que ho tengui en compte, però al manco li he pogut fer arribar el missatge. I ho ha publicat! i així molta més gent que passi per allà podrà tenir diferents punts de vista d'un mateix afer.
La veritat, és que el fet que li pugui deixar un comentari em facilita la vida. No he de demanar audiència, no m'he de desplaçar, i vull pensar que ha llegit el missatge. Ell en cinc minuts sap que pensa una ciutadana més d'un tema concret, i jo m'he evitat un munt de gestions per a poder-li contar.
Tant de bo, abans de contar-li a ell també els ho hagués pogut contar als tècnics implicats. De fet ja ho he fet. A una de les persones li he hagut de trucar i he anat a parlar amb ella. A una altra d'elles, com que no sabia molt bé com arribar-hi l'he feta de veure en una manifestació. Li he demanat a una altra que me la presentàs i li he explicat el que li havia d'explicar. M'ha duit molta més feina fer arribar el missatge en aquestes dues persones que no al president, tot i que a priori, aparentment, són més assequibles.
Tant de bo tots els polítics representants del poble tenguessin el seu bloc on anassin escrivint tot el que fan cada dia. Ja sabem el que fa el president, perquè surt a la seva agenda, als mitjans, i també tenim la seva visió més personal al seu bloc. Però no sabem que fan exactament els altres càrrecs polítics. Per tant, des d'aquí, des d'aquest lloc insignificant, si algun càrrec polític per casualitat em llegeix li demanaria que seguís l'exemple del president.
M'agrada que el president del territori on visc tengui un bloc, i l'actualitzi, perquè és una manera de sentir el president més a prop. Fins ara la imatge que tenia d'ell només me l'havia formada pel que sortia en els mitjans de comunicació. El dia que li vam fer una visita guiada a l'exposició sobre identitat digital, el vaig trobar més "amigable" (és una metàfora, eh) que el que projecten els mitjans de comunicació. El fet que quan em preocupi un tema pugui anar al seu bloc a meam si n'ha parlat i em permeti deixar-hi un comentari amb la meva opinió, encara que sigui moderat, fa que em doni la sensació que al manco ha llegit el que em preocupava. No vol dir que ho tengui en compte, però al manco li he pogut fer arribar el missatge. I ho ha publicat! i així molta més gent que passi per allà podrà tenir diferents punts de vista d'un mateix afer.
La veritat, és que el fet que li pugui deixar un comentari em facilita la vida. No he de demanar audiència, no m'he de desplaçar, i vull pensar que ha llegit el missatge. Ell en cinc minuts sap que pensa una ciutadana més d'un tema concret, i jo m'he evitat un munt de gestions per a poder-li contar.
Tant de bo, abans de contar-li a ell també els ho hagués pogut contar als tècnics implicats. De fet ja ho he fet. A una de les persones li he hagut de trucar i he anat a parlar amb ella. A una altra d'elles, com que no sabia molt bé com arribar-hi l'he feta de veure en una manifestació. Li he demanat a una altra que me la presentàs i li he explicat el que li havia d'explicar. M'ha duit molta més feina fer arribar el missatge en aquestes dues persones que no al president, tot i que a priori, aparentment, són més assequibles.
Tant de bo tots els polítics representants del poble tenguessin el seu bloc on anassin escrivint tot el que fan cada dia. Ja sabem el que fa el president, perquè surt a la seva agenda, als mitjans, i també tenim la seva visió més personal al seu bloc. Però no sabem que fan exactament els altres càrrecs polítics. Per tant, des d'aquí, des d'aquest lloc insignificant, si algun càrrec polític per casualitat em llegeix li demanaria que seguís l'exemple del president.
dijous, de juny 05, 2008
Els blocs han fet visible part de la Internet invisible
Fa uns anys es parlava que la internet invisible (explicació, i una altra explicació) era més d'un 75% de l'activitat al ciberespai.
En aquesta dimensió del ciberspai hi ha els correus electrònics, els fòrums que necessiten nom i usuari per entrar, els grups de discussió, un munt de llocs de relació i participació. En la participació en aquests llocs també s'hi construeixen i redefineixen les identitats digitals, tot i que el rastreig de la imatge que s'hi projecta sigui més difícil si no ets membre d'aquest llocs.
Els blocs pertànyen a la internet visible, i desprenen una imatge dels seus propietaris més centralitzada.
Avui he participat a un fòrum del curs de ciutadania digital. Feia estona que no participava a cap fòrum. De fet, des que escric al bloc he deixat molt enrera la participació en fòrums.
Els fòrums centralitzen la participació en un espai comú, una gent habitual i uns temes compartits. S'estableixen diàlegs. Tothom pot decidir els temes que vol tractar.
Quan estàs al teu bloc és com un monòleg, reflexions en veu alta, com ara, tu decieixes els temes que vols parlar, potser dóna la casualitat que passa algú i li interessa i deixa un missatge o potser que hi hagi gent que te vetlli (a través dels feeds) per veure quan diràs alguna cosa interessant.
Per mi la diferència entre un fòrum i un bloc a més de facilitar la visibilitat i seguir el rastre en el cas del segon, és el centre de gravetat. En els fòrums el centre de gravetat és el grup i els missatges que genera el grup. En el bloc el centre de gravetat és la persona i tot gira entorn a la persona que el maneja.
És molt còmode tenir tota la informació que un genera centralitzada a ca seva, al bloc, i la que genera a ca els altres controlada per exemple des d'una eina com cocomment, però si a part no es dedica temps a participar en comunitats de pràctic d'interés per cada un trob que es perden oportunitats de pescar temes i persones que et facin pensar i fugir dels llocs habituals de visita. A no ser que de tant en tant facis passejades actives per descobrir blocs nous.
En aquesta dimensió del ciberspai hi ha els correus electrònics, els fòrums que necessiten nom i usuari per entrar, els grups de discussió, un munt de llocs de relació i participació. En la participació en aquests llocs també s'hi construeixen i redefineixen les identitats digitals, tot i que el rastreig de la imatge que s'hi projecta sigui més difícil si no ets membre d'aquest llocs.
Els blocs pertànyen a la internet visible, i desprenen una imatge dels seus propietaris més centralitzada.
Avui he participat a un fòrum del curs de ciutadania digital. Feia estona que no participava a cap fòrum. De fet, des que escric al bloc he deixat molt enrera la participació en fòrums.
Els fòrums centralitzen la participació en un espai comú, una gent habitual i uns temes compartits. S'estableixen diàlegs. Tothom pot decidir els temes que vol tractar.
Quan estàs al teu bloc és com un monòleg, reflexions en veu alta, com ara, tu decieixes els temes que vols parlar, potser dóna la casualitat que passa algú i li interessa i deixa un missatge o potser que hi hagi gent que te vetlli (a través dels feeds) per veure quan diràs alguna cosa interessant.
Per mi la diferència entre un fòrum i un bloc a més de facilitar la visibilitat i seguir el rastre en el cas del segon, és el centre de gravetat. En els fòrums el centre de gravetat és el grup i els missatges que genera el grup. En el bloc el centre de gravetat és la persona i tot gira entorn a la persona que el maneja.
És molt còmode tenir tota la informació que un genera centralitzada a ca seva, al bloc, i la que genera a ca els altres controlada per exemple des d'una eina com cocomment, però si a part no es dedica temps a participar en comunitats de pràctic d'interés per cada un trob que es perden oportunitats de pescar temes i persones que et facin pensar i fugir dels llocs habituals de visita. A no ser que de tant en tant facis passejades actives per descobrir blocs nous.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)