Identitat digital: comunicació i cultura

Aquest ha estat el títol de la conferència que he donat avui a les III Jornades d'Innovació Cultural de l'Euroregió. Na Marga Castells hi va presentar el projecte de l'exposició identitat digital, que, per cert, dia 10 de novembre arriba a Menorca, en Josomid ens ho explica, i jo he donat una visió teòrica sobre la identitat digital i el context on es construeix.

Curiosamant, el director de la Fundació IBIT es fa ressò d'una notícia relacionat també amt Identitat.

A les Jornades el tema de la xarxa, la identitat, el compartir coneixement hi ha estat molt present. Tots els assistents compartim que les TIC estan trencant la forma d'entendre la cultura, cal anar observant i experimentant.

¿Es optimista y feliz la Red de habla hispana?

Hoy me preguntaba como se sienten las personas que habitan y comparten sus pensamientos en la red. Mi conclusión es que la red es feliz y optimista sin embargo se siente triste. Para llegar a esta conclusión he hecho un pequeño experimento, que es totalmente discutible.

He buscado conceptos antagónicos a través de la búsqueda de blogs de Google (BlogSearch) y estas son las conclusiones en función al número de resultados:

Feliz 5,983,112 - Infeliz 295,560
Amor 12,410,460 - Odio 2,274,593
Ilusión 973,770 - Decepción 191,128
Optimista 200,762 - Pesimista 80,894
Contento 859,697 - Triste 4,307,178

Parece que la gente es más feliz, habla más de amor, expresa ilusión y optimismo pero sin embargo manifesta que está triste.

Sería interesante buscar estos conceptos en otras lenguas y buscar otros conceptos.

Dia d'acció bloc: un turisme responsable per dur doblers de forma directa a zones més pobres

Curiosament m'he hagut d'assabentar per la ràdio analògica del cotxe que avui és el dia d'acció bloc. Senyal que poc temps tenc de navegar. El dia d'acció bloc proposa que reflexionem sobre la pobresa en el món.

Per reflexionar sobre la pobresa cal entendre-la, i per entendre-la si la veus pots entendre moltes coses. He viatjat a Mèxic, Turquia, Senegal i Tailàndia. Des de la visió del motxiller pots veure alguns elements de pobresa, però no la profunda. Al cap i a la fi, els llocs on anam, acaben sent llocs on un turista qualsevol pot arribar amb la seva motxilla i amb el transport públic del país.

El turisme responsable, aquell que és repectuós amb les poblacions locals, aquell que per desenvolupar-se no necessita construir grans infrastructures, és una forma de deixar diners ben guanyats a les poblacions de països en desenvolupament. El turisme individual, deixa tots els doblers, excepte el del bitllet d'avió, directament a les poblacions locals, als negocis locals, als recursos culturals i patrimonials locals, sense que intermediaris del primer món se'n dugui'n un percentatge. Pot ser, en general, gastam manco (depenent sobretot de les exigències de l'allotjament, pràcticament), però hi estam més temps, i tot va directament a la població local, per tant, segurament, al cap i a la fi, li arriba una proporció més alta.

La gestió de residus, és el problema comú i més visible dels països o zones pobres que he visitat. Tot està net i polit en els quatre carrers de les rutes turístiques, però vas quatre carrers més enllà, o surts de les rutes senyalades i és bastant probable trobar caramulls de fems o verteders descontrolats.

Una cosa que m'ha sorprès gratament dels països que he visitat, sobretot de Mèxic (un país on hi viu la gent més rica del món, però amb uns índex de pobresa molts alts), és la facilitat que hi ha per arribar en transport públic arreu. Hi ha xarxes de minibusos que connecten les ciutats amb les zones rurals de forma bastant freqüent, o el bon costum de compartir taxi que fan rutes definides en aquestes zones, cosa que possibilita l'abaratament del preu.

També crec que guies com la Lonety Planet estan fent molt per aquests països. Detallar tan bé tants d'itineraris i llocs a visitar més enllà del proposat pels paquets turístic de masses fa que el viatger amateur s'atraveixi a endinsar-se en la cultura i el patrimoni natural del país a visitar, acostant-lo a llocs que amb viatges comercials li passarien totalment desaparcebuts. A cada lloc on hi posa el peu hi deixa directament doblers.

La tecnologia comença a penetrar a poc a poc en aquests països també. La població que primer hi accedeix es preocupa de publicar continguts i negocis turístics a Internet. La tecnologia mòbil té una incidència més ràpida i més extesa i permet a les persones de les zones remotes comunicar-se amb els seus clients. Per exemple. Gràcies als mòbils i a la Lonely Planet, a Senegal podíem telefonar abans de partir a qualsevol campament perdut enmig d'un manglar, i quedàvem d'acord amb l'amo que ens vengués a buscar allà on ens deixava el transport públic o el setplace, i ens duia en barca a un lloc gairebé verge, molt auster, sense cap tipus de luxe, on érem els únics clients en temporada baixa. Sense el mòbil i la Lonely Planet, no ens haguéssim atrevit a anar-hi i arriscar-nos a no trobar ni llit ni menjar.

La meva proposta és la sensibilització envers aquest tipus de turisme i analitzar la capacitat de càrrega de cada zona per a promocionar-lo fins que es pugui, que serà fins a arribar a un equilibri entre el nombre de visitants que poden hospedar sense que es converteixi en turisme de masses.

Des que he conegut Senegal, i sobretot la nit que vam passar a Gambia, entenc millor els temes de la immigració. Aquesta gent ve aquí no per quedar-se, sino per guanyar el suficient per tornar a casa seva amb el capital suficient i montar allà el seu negoci. Seria interessant per gent d'aquí invertir en petits negocis d'allà relacionats amb aquest turisme responsable?

Flipant amb Facebook

De totes les xarxes socials virtuals que he provat Facebook és la que em té més intrigada pel que fa la gent per:

• Hi he trobat gent, sense vida digital pública anterior.
  
• Descubresc qui són els amics dels meus coneguts i d'alguns familiars. Impensable en la vida offline. Ja sé que les altres xarxes també permet fer-ho, però en les altres xarxes eren més aviat contactes professionals, de gent propera en interessos però llunyana geogràficament o emocionalment.
  
• Puc conèixer la vida "privada" d'alguns companys de feina amb qui normalment no vaig a berenar!
• Reconnect amb gent que fa 10 anys que no veia i estam organitzant un sopar a BCN.
  
• Trob que es converteix en una eina de resocialització, i que, si segueix al ritme que va, deixarà una altra bretxa digital excloent (volia dir: exclosió social digital) als no facebookeats.
  
• Puc saber, per exemple, quins esdeveniments s'estan preparant a Palma, buscant per Palma - Events. I encara més. Puc saber qui diu que hi anirà i qui no ho sap. Per exemple al Tapalma.

La típica expressió mallorquina "et faré de veure a" o "el faré de veure a" queda més vigent que mai, perquè la xarxa s'està convertint en un poble per la forma de comportar-se de la gent. La xarxa no és una ciutat on la gent si vol pot ser anònima, la xarxa és un llogaret on tothom es coneix i si no es coneix pot saber com pot arribar a conèixer a la persona que li interessa.

Atenció asincrònica

Que l'atenció és escassa ja ho sabia. El que ara estic descobrint és que també pot ser asincrònica.
El fet d'estar en diferents projectes a la vegada i estar pendent de decisions dels altres per a poder continuar certes tasques, i de forma simultànea per altres projectes, fa que tant la meva atenció com la de l'interlocuros sigui asincrònica.

Supòs que no descobresc Roma. Això és el mateix que quan estàs molt concentrat en una tasca i algú te demana alguna cosa que no ve al cas, tot i que n'haguéssiu parlat abans.

Aconseguir Atenció és pas necessari per provocar interés i conduir a l'acció (això segons el model AIDA).

Després de moltes xerrades amb en Chalamanch, un curs de coaching i un altre de gestió de projectes, he pres consciència que cal aconseguir que l'atenció sigui sincrònica per assegurar-te que la interacció hagi estat efectiva, en el cas que l'interés i l'acció sigui vital per la continuïtat de la tasca o el projecte.

Això que per molts és evident a mi m'ha costat molt assumir-ho perquè he fet un mal ús del correu electrònic. Però ara ja ho tenc més que assumit i interioritzat.

La següent pregunta que em faig és: en la comunicació mediada per ordinador, on la major part de la comunicació és asincrònica, blocs, twitter, xarxes socials,... és possible monitoritzar l'atenció a part de la visibilitat?